LA CASETA DEL BOT SALVAVIDES (Postals amb dedicatòria - III)

Entre 1912 i 1949 el segon tram de la platja de la Ribera, a mig camí del carrer d’Espanya (avui de la Basa-rodona) i l’avinguda Sofia, estigué presidit per la caseta del bot salvavides, una construcció de fusta i maçoneria de dimensions considerables dins de la qual es guardava la barca de la junta local de la Societat Espanyola de Salvament de Nàufrags (SESN).

La reunió constitutiva per a instal·lar a Sitges una estació de salvament de nàufrags tingué lloc el desembre de 1905. En fou escollit president el notari Felip Font i Falp, que estigué al capdavant de l’entitat fins a la seva mort, l’any 1918. De bell antuvi, la principal reivindicació de la junta local de la SESN fou l’obtenció d’un bot salvavides i la construcció d’un edifici on poder guardar-lo. Per això ja el 1906 demanà a la junta central que enviés a Sitges una embarcació i un llançacaps. La junta central acordà la cessió del llançacaps Boxer de la junta de Torredembarra, el qual arribà a Sitges al final d’aquell any. Altrament, la junta local obrí una llista de donatius per recaptar fons i poder construir així la caseta.

Tres anys més tard (1909), la junta sitgetana presentà a la central de la SESN el projecte i el pressupost de construcció de la caseta, així com el plànol de l’indret on s’havia d’ubicar, perquè fossin tramesos al ministeri de Foment. El lloc escollit era a l’inici de la segona secció del Pinar de la Ribera, a 41º13’ Lat. N i 1º50’ Long. E. El vistiplau del ministeri arribà el juliol de 1911 i el 25 d’agost següent, dins els actes de la Festa Major, es col·locà la primera pedra de la caseta.

Al llarg del segon semestre de 1911 es construí la caseta, sufragada amb els fons de la junta local, i s’encarregà a Miquel Corbeto –constructor naval de la SESN– que col·loqués quilla a un bot de 10 metres d’eslora, amb degàs automàtic i insubmergible. El bot fou batejat amb el nom d’Eduardo Ibarra, en memòria del cap de la Naviera Ibarra i Cia., pels quantiosos donatius fets a la SESN.

El 25 d’agost de 1912 es beneí el bot salvavides i s’inaugurà oficialment la caseta. Poques setmanes després, el 6 d’octubre, el flamant bot ja realitzà un salvament, en socórrer els dos tripulants de la barca “Joven Florentina”, de la matrícula de Vinarós. Fou la primera d’un seguit d’arriscades gestes portades a cap pels mariners sitgetans. El 1915 la tripulació del bot salvavides quedà formada pel patró Panxo Ferrer (en Terradéus) i els mariners Manel Jimeno, Gori Capdevila, Manel Rosés, Joan Cañameras, Celestí Rosés, Sebastià Arnau, Pau Ferret, Francesc Ayza, Cristòfol Rosés i Miru Planas.

Els terribles temporals marítims de 1947 i 1949 destrossaren la caseta i la pineda que l’envoltava. El bot, però, encara sobrevisqué una quinzena d’anys, fins que a mitjan dècada de 1960 fou desballestat. L’agost de 1953 participà en una regata disputada entre les confraries de pescadors de Sitges, Calafell i Vilanova i la Geltrú. Els tres bots estigueren molt igualats fins a mitja cursa, però en el tram final els sitgetans incrementaren el ritme de la voga i creuaren els primers la meta.

La fotografia devia ser feta al tombant dels anys 1920 i 1930, perquè el passeig Marítim ja es veu acabat i, al fons, es distingeix la inconfusible figura de l'Hotel Terramar, potser encara no inaugurat oficialment. El dia en què s'enregistrà la imatge era una jornada grisa, de mar remoguda, més pròpia d'un poble de la riba atlàntica que no pas d'una assolellada vila mediterrània.