Entre 1912 i 1949 el segon tram de la
platja de la Ribera, a mig camí del carrer d’Espanya (avui de la Basa-rodona) i
l’avinguda Sofia, estigué presidit per la caseta del bot salvavides, una
construcció de fusta i maçoneria de dimensions considerables dins de la qual es
guardava la barca de la junta local de la Societat Espanyola de Salvament de
Nàufrags (SESN).
La reunió constitutiva per a
instal·lar a Sitges una estació de salvament de nàufrags tingué lloc el
desembre de 1905. En fou escollit president el notari Felip Font i Falp, que
estigué al capdavant de l’entitat fins a la seva mort, l’any 1918. De bell
antuvi, la principal reivindicació de la junta local de la SESN fou l’obtenció
d’un bot salvavides i la construcció d’un edifici on poder guardar-lo. Per això
ja el 1906 demanà a la junta central que enviés a Sitges una embarcació i un
llançacaps. La junta central acordà la cessió del llançacaps Boxer de la junta
de Torredembarra, el qual arribà a Sitges al final d’aquell any. Altrament, la
junta local obrí una llista de donatius per recaptar fons i poder construir
així la caseta.
Tres anys més tard (1909), la junta
sitgetana presentà a la central de la SESN el projecte i el pressupost de
construcció de la caseta, així com el plànol de l’indret on s’havia d’ubicar,
perquè fossin tramesos al ministeri de Foment. El lloc escollit era a l’inici
de la segona secció del Pinar de la
Ribera, a 41º13’ Lat. N i 1º50’ Long. E. El vistiplau del ministeri arribà el
juliol de 1911 i el 25 d’agost següent, dins els actes de la Festa Major, es
col·locà la primera pedra de la caseta.
Al llarg del segon semestre de 1911
es construí la caseta, sufragada amb els fons de la junta local, i s’encarregà
a Miquel Corbeto –constructor naval de la SESN– que col·loqués quilla a un bot
de 10 metres d’eslora, amb degàs automàtic i insubmergible. El bot fou batejat
amb el nom d’Eduardo Ibarra, en memòria del cap de la Naviera Ibarra i Cia.,
pels quantiosos donatius fets a la SESN.
El 25 d’agost de 1912 es beneí el bot
salvavides i s’inaugurà oficialment la caseta. Poques setmanes després, el 6
d’octubre, el flamant bot ja realitzà un salvament, en socórrer els dos
tripulants de la barca “Joven Florentina”, de la matrícula de Vinarós. Fou la
primera d’un seguit d’arriscades gestes portades a cap pels mariners sitgetans.
El 1915 la tripulació del bot salvavides quedà formada pel patró Panxo Ferrer
(en Terradéus) i els mariners Manel Jimeno, Gori Capdevila, Manel Rosés, Joan
Cañameras, Celestí Rosés, Sebastià Arnau, Pau Ferret, Francesc Ayza, Cristòfol
Rosés i Miru Planas.
Els terribles temporals marítims de 1947
i 1949 destrossaren la caseta i la pineda que l’envoltava. El bot, però, encara
sobrevisqué una quinzena d’anys, fins que a mitjan dècada de 1960 fou
desballestat. L’agost de 1953 participà en una regata disputada entre les
confraries de pescadors de Sitges, Calafell i Vilanova i la Geltrú. Els tres
bots estigueren molt igualats fins a mitja cursa, però en el tram final els
sitgetans incrementaren el ritme de la voga i creuaren els primers la meta.
La fotografia devia ser feta al tombant dels anys 1920 i 1930, perquè el passeig Marítim ja es veu acabat i, al fons, es distingeix la inconfusible figura de l'Hotel Terramar, potser encara no inaugurat oficialment. El dia en què s'enregistrà la imatge era una jornada grisa, de mar remoguda, més pròpia d'un poble de la riba atlàntica que no pas d'una assolellada vila mediterrània.
La fotografia devia ser feta al tombant dels anys 1920 i 1930, perquè el passeig Marítim ja es veu acabat i, al fons, es distingeix la inconfusible figura de l'Hotel Terramar, potser encara no inaugurat oficialment. El dia en què s'enregistrà la imatge era una jornada grisa, de mar remoguda, més pròpia d'un poble de la riba atlàntica que no pas d'una assolellada vila mediterrània.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada