Antigament les terres situades a llevant de l’actual
carrer de Rafael Llopart formaven un conjunt atapeït d'hortes i de sínies,
cadascuna d'elles delimitada per la seva tàpia corresponent. D'aquí que l'indret
fos conegut com les Tàpies. I és per això també que el carrer de Jesús, que
portava fins allà, rebia el nom popular de carrer de les Tàpies.
Cap a l'any 1770 tenia una trentena de cases, quasi
totes d'una sola planta i habitades majoritàriament per mariners i jornalers.
En aquell temps no hi desembocava cap altre carrer. Però
en el decurs del segle XIX i els inicis del XX se n'obriren uns quants: Sant
Bartomeu, Ànimes, Sant Sebastià, Illa de Cuba, Francesc Gumà i, finalment, Santiago
Rusiñol. Això va fer que el carrer de Jesús deixés de ser un carrer que conduïa
als afores i es convertís en un dels principals eixos viaris del poble.
La fotografia que il·lustra aquestes ratlles fou feta a
mitjan anys vint, quan el carrer de Jesús era encara una via pública força
tranquil·la en la qual no transitaven cotxes.
En primer terme, a l’esquerra, on penja la bandera, hi
havia llavors les Escoles de la Vila, instal·lades allà des de la tardor de
1907, quan Rafael Llopart llogà al municipi aquest edifici de la seva
propietat. Durant les dècades de 1910 i 1920, entre aquelles parets donaren
classes, entre d’altres, els mestre Esteban Barrachina, Ángel Martínez, Pere
Ribera, Toribio Buxeda i Francesc Navés. Al llarg dels cincs anys que va romandre
a Sitges (1921-1926), aquest últim desenvolupà una gran tasca pedagògica i
publicant nombrosos articles a la premsa local referents a l’escola i
l’educació.
A la cantonada nord del carrer de Jesús amb el de les
Ànimes hi havia els magatzems de l’hisendat i viticultor Lluís de Dalmau i de
Querol, últim hereu d’aquesta família successora de la nissaga Falç (tot i que
estudià la carrera de medicina, mai no va exercir la professió i es dedicà
exclusivament a gestionar les rendes del patrimoni familiar).
L’edifici amb torratxa que sobresurt a banda dreta és la
casa Antoni Canals Porta, projectada per Lluís Planas Calvet el 1921 i
inaugurada el setembre de 1924. President a Sitges de la Lliga Regionalista i
secretari de la Junta d’Acció Parroquial, el 1936 Antoni Canals era director de
l’escola de la colònia de Vallcarca i tinent d’alcalde de Sitges. Poc després d’esclatar
la guerra civil, la matinada del 16 d’agost, fou tret de casa seva i assassinat.
El seu cos el trobaren a la carretera de Sitges a Ribes, en una cuneta enfront
de Les Torres.
Al fons es veu la cantonada amb el carrer de Santiago
Rusiñol i la petita corba que fa el carrer de Jesús abans d’encarar el seu
recorregut envers el Cap de la Vila.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada