Sitges, 1911: la primera travessia aèria que s'organitzà a Espanya

L’aventura de l’aviació començà a Catalunya l’11 de febrer de 1910, quan el pilot francès Julien Mamet (1877-1932) realitzà el primer vol a l’antic hipòdrom de Can Tunis, de Barcelona. Abans d’aquella data, sempre s’havien enlairat aparells més lleugers que l’aire –globus aerostàtics, dirigibles-, però la gesta de Mamet suposà, per primera vegada a la península, l’elevació d’una màquina més pesada que l’aire. El vol durà a penes dos minuts, en el decurs dels quals el pilot rodejà la instal·lació, passà pel darrere de la tribuna d'autoritats i, quan era a uns 60 m d'alçada, va descriure un cercle per enfilar la pista i aterrar novament damunt l'herba de l'hipòdrom. 

Julien Mamet (al centre) davant el seu Blériot XI, a l'hipòdrom de can Tunis (Frederic Ballell)

Per a Mamet, aquella exhibició era pura rutina professional, però l'estupefacció que causà entre la ciutadania fou extraordinària. El boca orella i, sobretot, les cròniques periodístiques de l'endemà -que batejaren l'aeroplà amb noms tan expressius com "libelula colosal", "monstruo volador" o "ave artificial"- tingueren un efecte immediat: en el dies successius milers de curiosos s'arribaren fins a can Tunis per contemplar les acrobàcies de Mamet, el qual, el dia 15, s'elevà fins als 150 metres, sobrevolant el cementiri de Montjuïc.

En els anys següents es realitzaren nombrosos vols arreu de Catalunya i l’aviació es convertí en una gran novetat, en un espectacle que va permetre a milers de persones contemplar un aparell d’aquelles característiques per primera vegada a la seva vida. 

Fulletó editat amb motiu del raid aeri Sitges-Tarragona (Biblioteca Popular Santiago Rusiñol)

Un avió a la platja de Sitges

A Sitges, els ciutadans van poder veure un avió molt poc després del vol que Mamet féu a Barcelona. La Societat Aeronàutica Espanyola organitzà per al 4 de juliol del 1911 una travessia àeria entre la nostra vila i Tarragona (l'acte s'inscrivia dins el programa commemoratiu elaborat en motiu del centenari del setge tarragoní a mans de les tropes napoleòniques). Seria la primera vegada en tot l’Estat que es realitzaria una prova d'aquella mena i, com era de preveure, l'expectació que desvetllà fou sensacional. 

La vigília del raid aeri vingueren a Sitges Carles Llussà, Carles d’Olano i Manuel Ibáñez, president, vicepresident i secretari respectivament de la Societat Aeronàutica Espanyola, juntament amb els aviadors francesos Jean Mauvais i Georges Leforestier. Després de dinar a l’Hotel Subur en companyia de l’alcalde de Sitges –Pere Carbonell- i de diversos membres del Comité d’Atracció de Forasters, la comitiva es dirigí al lloc escollit com a camp d’aviació, entre la riera Xica i el passeig del doctor Gaietà Benaprès, obert feia poc arran de les curses de voiturettes. Després d’examinar amb atenció l’indret, els dos aviadors van considerar que no reunia les condicions de seguretat necessàries, i decidiren que la pista es traslladés a la platja, per la qual cosa es fou necessari remullar una extensió de 10.000 metres quadrats de sorra (200 m de llargada per 50 m d'amplada).

El dia de la prova, amb el primer tren del matí, arribà totalment desmuntat l’avió, un aeroplà marca Blériot amb motor de 7 ciclindres i 50 cavalls de vapor. L’aparell fou transportat de seguida a un hangar que s’havia construït per a l’ocasió i allí es procedí al seu muntatge. Durant tot el dia, l’hangar va ser contínuament visitat per un gran nombre de curiosos.

Cinc minuts de vol

A partir de les quatre de la tarda, la Ribera començà a omplir-se de gent que buscava un lloc de preferència des del qual poder contemplar l’espectacle. Una hora abans que aquest s’iniciés, tots els carrers de Sitges eren plens de vianants que es dirigien cap a baix a mar, a més de cotxes, tartanes, carros, genets procedents de tot el Penedès. A les sis, un murmuri general saludà la sortida de l’avió de l’hangar, que fou conduït a l’indret assenyalat per fer la primera prova de motor i revisar els últims detalls.

Mitja hora després, un dels pilots francesos pujà al Blériot. Es tractava de Leforestier i no de Mauvais, tal i com estava previst en un principi. Passaven cinc minuts de dos quarts de sis quan s’engegà el motor i l’avió començà a córrer per la platja de Sitges. L’aparell s’enlairà tot seguit, arribant a uns 200 metres d’altitud, i després de realitzar un cercle damunt el mar, enfilà cap a Tarragona Embadalides per la magnificència de l’espectacle, les sis mil persones -segons les estimacions de Baluard de Sitges- que s’havien congregat a la Ribera aplaudien amb entusiasme i feien voleiar els seus mocadors, mentre Leforestier i el seu avió s’anaven enxiquint fins a convertir-se en un punt a penes visible que sobrevolava les Coves.

L'aeroplà pilotat per Leforestier rodant per la platja moments abans d'enlairar-se

Poc després de les set de la tarda es deixaren sentir els primers rumors contradictoris. Algunes persones afirmaven que el Blériot havia cobert els 64 kilòmetres de la travessia en pocs minuts. D’altres, però, asseguraven que havia caigut al mar, prop de la platja dels Colls, abans d’arribar a Vilanova i la Geltrú. Finalment resultà certa aquesta última versió.

Quan feia cinc minuts que Leforestier havia emprés el vol, i a causa de deficiències en el motor, el monoplà començà a perdre alçada, fins que es precipità al mar. El pilot fou salvat per uns pescadors vilanovins que es trobaven prop del succés. Eren Francesc Tetas, Antoni Massó i Remigi Vidal, els quals recolliren Leforestier i el dugueren fins a terra ferma. Posteriorment fou traslladat a la masia dels Colls, on un metge li aprecià una contusió al front i li practicà les primeres cures. Els mariners vilanovins van rebre de part de l’Ajuntament 25 pessetes cadascun per la seva decidida actuació.

Vista del Blériot sobrevolant la platja de Sitges (Frederic Ballell - AFB)

El dimecres a la tarda, la barca d’en Josep Rosés anà a recollir el Blériot, que es trobava varat a la platja dels Colls, i el portà fins a Sitges perquè Leforestier i Mauvais reparessin les avaries. En ser desmuntat el motor de l’aparell, s’adonaren que el problema havia estat el trencament d’un fil de la bobina, el qual s'havia introduït dins el cilindre. Tot i el fracàs de la prova, en la reunió que es va fer el 7 de juliol, la comissió organitzadora mostrà la seva satisfacció pel ressò que havia tingut el raid i per la gran quantitat de gent que s’havia traslladat fins a Sitges per veure l’inici de la travessia.