Josep Soler Cartró fou, com tothom
sap, el fundador d'El Eco de Sitges.
A més, fou regidor del consistori sitgetà entre 1894 i 1901. De l'ajuntament
estant, el vell Soler promogué nombroses iniciatives, entre elles la
construcció d'un grup de cases per a obrers, de les quals al final només se'n
féu una.
Fou en la sessió del 9 de gener de
1895 quan Soler Cartró proposà convertir en solars edificables uns terrenys
inútils que el municipi posseïa a la zona de la Terracavada, a la confluència
de la carretera de Ribes amb la via del tren. El dia 13, El Eco de Sitges reproduïa la proposta del seu director i donava a
conèixer quins ciutadans podien optar a aquests habitatges de promoció
municipal. La idea era construir una casa per any i adjudicar-la a una família
obrera en el decurs dels actes de la Festa Major.
Abans d'acabar el mes de gener, el
consistori aprovà la iniciativa i encarregà a l'arquitecte municipal, Gaietà
Buïgas Monravà, que confeccionés amb urgència els plànols corresponents amb
l'objectiu de tirar endavant el projecte el més aviat possible. A principis de
l'any següent, Buïgas presentà els plànols i la memòria explicativa, que
contemplava la construcció d'un edifici destinat a serveis municipals (mig
pavelló de desinfecció i mig alberg de pobres) i de cinc habitatges
particulars.
Un cop aprovat el projecte, es
decidí que la col×locació de la primera pedra de les
cases obreres tindria lloc el 23 d'agost de 1896. L'acte -com permet apreciar
la fotografia- revestí la solemnitat de les grans ocasions: assistència
d'autoritats, presència dels gegants d’en Querol i de la banda de música, benedicció
eclesiàstica i parlament de rigor. L'encarregat de pronunciar-lo fou Josep
Soler Cartró, que entre altres coses va dir: "Mentre els savis i diplomàtics de totes les nacions estudien i
discuteixen la manera de millorar la sort del proletari, Sitges comença a
buscar la solució en la pràctica: això és, fent-lo propietari".
La construcció de la primera -i
única- casa durà un any sencer, i fou inaugurada per la Festa Major de 1897, en
presència l’expresident de la Primera República, Nicolàs Salmerón (aleshores de
vacances a Sitges). Uns dies abans, un jurat format pel rector, el jutge
municipal, el síndic i el regidor Soler i Cartró es reuní per deliberar quina
de les cinc sol·licituds presentades mereixia
endur-se el premi. L'agraciat fou Sebastià Arnan Vidal, vell mariner sense
recursos que en la seva joventut havia servit a l'Armada durant més de quatre
anys.
La iniciativa d'incloure un
pescador entre els que optaven a l’habitatge, li valgué a Soler Cartró ésser
recompensat pel Ministeri de la Marina amb la "Cruz de primera clase de la
orden del Mérito Naval con distintivo blanco libre de gastos". Per la seva
banda, Sebastià Arnan, a diferència del que sovint passa en aquest casos, pogué
gaudir de la seva casa durant força
temps, ja que hi va viure fins al novembre de 1913, data en què va morir, a
l'avançada edat de 93 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada