"Una malura universal, per la
qual no hi hagut neutralitats respectables, ha substituït amb un silenci penós,
tètric, les joioses boniors de la rentrée. Poc menys de set mil persones n'han mort a Barcelona en un mes; la
pandèmia desolava tot Catalunya...". Així encetava la revista D'Ací D'Allà, el novembre de 1918, la
crònica on resumia els fets més destacables esdevinguts a Catalunya el mes
anterior. La malura universal a què
feia referència el magazine no era sinó una terrible epidèmia de grip que es
declarà a Barcelona i d'altres poblacions catalanes a partir del 3 d'octubre
de 1918 i que, segons alguns autors, afectà 150.000 persones.
Sitges
no fou immune als estralls de l'epidèmia. En només dos mesos, octubre i
novembre, la grip provocà la mort de 54 veïns. Curiosament, els primers en
caure malalts foren el doctors Joan R. Benaprès i Rafael Padrol, i els
farmacèutics Josep Ferret i Lluís Font, l'últim dels quals moriria el 13
d'octubre. Aquesta mancança de personal especialitzat, obligà les autoritats a
demanar ajut a diversos facultatius de Ribes i Barcelona, que supliren els seus
col·legues fins que aquests es recuperaren.
Paral·lelament,
el 8 d'octubre, a través d'un ban, l'alcalde Bonaventura Julià requeria a la
ciutadania que col×laborés
a pal·liar els efectes de la grip. Entre altres coses, el ban ordenava que,
dins la població, no es criessin porcs, conills, gallines ni altres animals que
poguessin ser motiu de brutícia i causa d'infecció; que tothom s'abstingués de
beure aigua de pous o cisternes; i que es desinfectessin les habitacions dels
malalts i es ventilessin amb freqüència els establiments públics. També es
decretà la suspensió dels espectacles públics i el tancament dels col·legis.
Tot
i l'aplicació d'aquestes mesures, la grip no va remetre. En vista d'això, el
rector Josep Xercavins autoritzà el trasllat a la parròquia de la imatge de la
Verge del Vinyet, "para implorar de
su misericordia haga cesar la epidemia gripal" (El Eco de Sitges, 20-10-1918). Es reprenia, així, un costum que ja
s'havia practicat en segles precedents, sempre que la vila s'havia vist
afectada per guerres, pestes i altres calamitats públiques.
El
trasllat es fixà per al 21 d'octubre. Com aquell dia plovia a bots i barrals,
l'ofici no se celebrà al Vinyet, sinó a la parròquia, i en acabat, tingué lloc
la processó. Mossèn Xercavins aconsellà als fidels que no anessin al santuari i
que esperessin l'arribada de la imatge pels volts del carrer Major, "pero tales consejos fueron desoídos,
desafiando caballeros y damas el tiempo tempestuoso". En arribar a
l'església parroquial, els assistents es postraren davant la Verge del Vinyet "para rogarle extinga en Sitges el
germen funesto de la gran calamidad que aflige a muchos de sus habitantes,
comenzando acto seguido diferentes novenas en súplica de salud". Les
rogatives continuaren diàriament durant dues setmanes, i foren tan
concorregudes que s'establiren torns de vetlla "para que en momento alguno quede la santa Imagen sin el rezo de
sus devotos" (El Eco de Sitges,
27-10-1918).
Finalment,
a les acaballes d'octubre, l'epidèmia començà a minvar. Aleshores es decidí
tornar processionalment la imatge al seu santuari. La processó es celebrà el matí
del 3 de novembre i les cròniques asseguren que fou encara més multitudinària
que l'anterior. Només una dada: al llarg dels dos kilòmetres que separen la
parròquia del Vinyet, el tàlem fou portat per 74 senyores i senyoretes, que en
grups de quatre s'anaren rellevant les unes a les altres. La fotografia recull el
moment precís en què la verge és entrada al seu santuari, envoltada
per la gernació de fidels, enmig dels quals destaca mossèn Xercavins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada