L’Hotel Cau Ferrat tingué el privilegi de ser, al llarg
de mig segle, el primer establiment hoteler que es trobaven molts turistes en
arribar a Sitges. Situat davant mateix de l’estació del ferrocarril, a la
cantonada de la carretera de Barcelona amb el carrer de Francesc Gumà, el Cau
Ferrat començà sent només un bar-restaurant. El seu propietari era Miquel
Forment Carbonell, fill de Pere Forment, en Cuca,
amo de la Cerveseria del Cau Ferrat que hi havia hagut a la Ribera.
Quan la cerveseria tancà portes, en Cuca es féu càrrec de la cantina del Retiro, que més tard passà a
mans del seu fill Miquel. Durant vuit anys aquest estigué al capdavant del cafè
retirista, fins que el 1916 canvià d’ofici i muntà una agència d’encàrrecs
entre Sitges i Barcelona. L’estiu de 1920 deixà de fer d’ordinari i marxà cap a
Cuba, on a penes va romandre un any.
Fou pocs mesos després d’aquesta breu aventura antillana
que Miquel Forment decidí obrir el Bar Cau Ferrat, la inauguració del qual
tingué lloc el 20 de novembre de 1921. Projectat per Josep M. Martino,
l’edifici seguia les pautes del llenguatge noucentista, amb una ornamentació
exterior en la qual predominaven, molt ben combinats, els colors blanc i blau.
A la planta baixa cridaven l’atenció tres arcs apuntats de maó, i al primer
pis, un balcó que unia les dues façanes mitjançant una elegant barana de ferro
realitzada pel mestre manyà Ramon Sardà. De l’interior de l’establiment, el més
destacable eren els quadres de Rusiñol i companyia que trenta anys abans havien
decorat la Cerveseria del Cau Ferrat (i que avui dia es poden veure al Museu
Maricel).
El dipòsit de benzina que es veu a l’esquerra de la
imatge fou instal·lat a les acaballes de 1922 per la casa Catasús i Cia., en
aquell temps propietària de la majoria de les gasolineres que hi havia a
Catalunya. L’estiu de 1929 Forment amplià el negoci, que passà a dir-se Hotel
Cau Ferrat (la fotografia, doncs, fou feta entre aquestes dues dates). Cinc anys més tard, seguint la moda que imperava, s’inaugurà a la
planta baixa un bar americà. La reforma del local comportà la desaparició de
dos dels tres arcs gòtics –els de la façana de la carretera– que atorgaven
personalitat a l’edifici.
En el seu Diari de guerra i postguerra, Bonaventura
Julià esmenta dues anècdotes relacionades amb l’Hotel Cau Ferrat i que
tingueren de protagonistes dos famosos polítics. El març de 1937, el president
de la República Manuel Azaña féu diversos viatges a la vila, i en un d’ells,
segons Julià, tingué la necessitat d’utilitzar el vàter del restaurant.
L’11 juliol de 1939, el comte Galeazzo Ciano passà per
Sitges, acompanyat de Serrano Súñer i altres jerarques franquistes, camí de
Tarragona. La nombrosa gernació que s’aplegava a la carretera obligà la
caravana de cotxes a aturar-se davant l’Hotel Cau Ferrat, on el gendre de
Mussolini fou obsequiat amb una copa de malvasia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada