El
17 d'octubre de 1899 el consistori presidit per Miquel Ribas donava el
vistiplau a la instal·lació definitiva a Sitges de les Filles de Sant Josep o
germanes Josefines, popularment dites vetlladores. Es posava, així, el punt i
final a un procés que havia durat gairebé sis anys i que s'havia vist frustrat
en dues ocasions.
Les
gestions per portar les monges Josefines s'iniciaren a finals de 1893. Des de
feia poc més d'un any els sitgetans vivien angoixats a causa d'una epidèmia de
diftèria que havia provocat la mort d'una trentena de nens entre 1 i 11 anys.
Algunes fonts parlen que, la por al contagi era tan gran, que fins i tot es
recomanà no fer-se petons, ja que era una manera de transmetre's el microbi.
Fou en aquest context de psicosi ciutadana que les autoritats municipals decidiren cercar un col·lectiu de persones que anés per les cases a cuidar i
vetllar els malalts. En un principi es pensà en les monges de l'Hospital, però
la regla de les Concepcionistes impedia l'assistència domiciliària. Aleshores
mossèn Josep Bricullé, rector de Sitges, es posà en contacte amb les Filles de Sant Josep, que des
1875 venien dedicant-se plenament a aquesta tasca.
El
20 desembre de 1893 el consistori donà suport a la iniciativa del rector i posà
a disposició de les Josefines una casa de la plaça de la Constitució que havia
estat cedida gratuïtament pel seu propietari. Poques setmanes després, pel
febrer de 1894, la superiora de la congregació visità la vila, assegurant que
aviat autoritzaria la vinguda de deu religioses. A canvi demanava que
l'ajuntament costegés el moblatge de la casa on havien de viure. El retard en
satisfer aquesta demanda i la remissió de l'epidèmia diftèrica, a partir del
mes de juliol, acabaren fent innecessària la presència de les monges
vetlladores.
El
tema quedà aparcat fins al gener de 1897, quan l'aparició sobtada d'un brot de
verola disparà novament l'alarma entre les autoritats. Davant l'augment
progressiu de malalts i l'escassetat de persones per atendre'ls, el 20 de
febrer l'alcalde Ribas anà personalment a Barcelona per accelerar la vinguda de
les germanes Josefines, que aquell mateix dia ja començaren a prestar servei.
Tanmateix, l'estada de les vetlladores no es prolongà gaire temps; el mes
següent, un cop acabada la feina, tornaren a marxar. Per segona vegada el
projecte se n'anava en orris.
Les
negociacions es reprengueren la tardor de 1899. A diferència del que havia
succeït en les dues ocasions anteriors, ara l'ajuntament no es veia pressionat
per cap situació extrema. D'aquí que pogués satisfer les tres demandes que les
religioses consideraven indispensables: "1ª.
Pensión cotidiana de tres pesetas con cincuenta céntimos hasta que la comunidad
cuente con recursos propios. 2ª. Entrega de mil doscientas cincuenta pesetas
con destino a mueblaje de la habitación, y 3º. Casa franca para las
Hermanas".
Finalment,
les vetlladores arribaren a Sitges el 2 de novembre de 1899 i s'instal·laren a
can Puig de Galup, el casalot que es veu a la imatge i que fou enderrocat el
1906 per aixecar-hi el monument al Doctor Robert. La fotografia, curiosament,
fou feta uns mesos abans –per la Festa Major– de l’arribada de les monges. Més
endavant, el març de 1902, es traslladaren al carrer de Sant Bartomeu número 6,
on visqueren fins al novembre de 1921, quan anaren a viure al carrer de Sant
Francesc, a la casa que els havia llegat la benefactora Isabel Julià. Allà
romandrien fins al 1966, moment en què marxaren de Sitges.
Que serien les monges amagades per diferents families?
ResponElimina