dimarts, 8 de març del 2016

La Festa de l'Arbre Fruiter (1907)

La Festa Major de l'any 1907 fou, sense cap mena de dubte, una de les més lluïdes de principis del segle XX. D'una banda, el 23 d'agost tingué lloc la inauguració del monument al doctor Bartomeu Robert. De l'altra, el dia 26, com a colofó, se celebrà la Festa de l'Arbre Fruiter.

La festa començà al matí. A les onze, les autoritats municipals -amb l'alcalde Francesc Batlle al capdavant- anaren a l'estació a rebre els convidats que havien d'assistir a l'esdeveniment. Entre d'altres, vingueren el governador civil Angel Ossorio y Gallardo; els diputats a Corts Amadeu Hurtado, Francesc Macià, Jaume Carner, Josep Bertran Musitu, Josep Zulueta, Joaquim Salvatella, Juli Marial i Joan Garriga Massó; el diputat provincial Joaquim Sostres; membres de la Federació Agrícola Catalano-Balear, dels Amics de la Festa de l'Arbre de Barcelona, i de la Lliga de l'Arbre Fruiter de Moià. Tampoc va faltar a la cita el tenor Francesc Viñas, que el 1904 havia fundat  la Lliga de Defensa de l'Arbre Fruiter a Moià, el seu poble nadiu. Viñas va arribar en tren des de Cadis, ciutat on estava actuant aleshores i a la qual devia retornar al cap de poques hores.

Després de visitar l'Ajuntament i el flamant monument al doctor Robert, els convidats s'arribaren a l'església parroquial, al Cau Ferrat i a l'Hospital de Sant Joan Baptista. En acabat, els membres de la corporació i els seus hostes anaren a dinar al Pavelló de Mar, on se celebrà un banquet presidit per l'alcalde Batlle. Durant el dinar, la coral La Unió Sitgetana entonà diverses peces, entre elles "La bandera", d'Enric Morera, que dirigí el mateix mestre.


Concentració de carruatges a la plaça de l'Estació (Foto: Merletti - Biblioteca Popular Santiago Rusiñol)

A les cinc de la tarda començà una cavalcada de carruatges que sortí de la plaça de l'Estació i que va fer el següent recorregut: Francesc Gumà, Sant Isidre, Illa de Cuba, Jesús, Cap de la Vila, Parellades, Pou Vedre, Bassa-rodona (els noms de plaça i carrer d'Espanya foren posteriors 1907) i passeig de la Ribera, on hi havia la tribuna d'autoritats.


Landó ocupat per Simó Llauradó i els seus fills (Foto: A.R. - Biblioteca Popular Santiago Rusiñol)

A més de nombrosos landós i cotxes particulars, van participar en la cavalcada diversos carruatges que representaven una al·legoria sobre el món agrícola. Segons la crònica de Baluard de Sitges eren els següents:

EL PALLER
Carro projectat per Telesfor Monfort i executat per Pere Farran, en el qual anaven muntades les seves propiètaries, les senyoretes Casilda Batlle, Maneleta Amell i Roseta Farran.


Les senyoretes Batlle, Ferran i Amell damunt el carro El Paller (Foto: Scorzelli - Biblioteca Popular Santiago Rusiñol)

LA MALVASIA
Carro ideat i executat per les seves propietàries, que també el tripulaven, les senyoretes Roser Mestres, Maria Suñé i Marina i Josepa Amell.

LA VEREMA
Carro propietat de la Societat Recreativa El Retiro, projecte de Josep Vidal i execució del Sr. Rius, en el qual anaven les senyoretes Rosa Martí, Adela Jacas, Josep Sunyer i Mercè Villoch.


El carro La verema, propietat de la Societat El Retiro (Foto: Scorzelli - Biblioteca Popular Santiago Rusiñol)

L'ARNERA
Carro propietat dels senyors Monfort i Marsal, ideat i executat per ells mateixos, en el qual hi figurava l'escut de Catalunya enmig dels de Sitges i Moià; el tripulaven les senyoretes Isabel Soler i Maria Carbonell.


En primer terme, el carro L'arnera al seu pas pel pont Domènech (Foto: Scorzelli - Biblioteca
Popular Santiago Rusiñol)

LA INDÚSTRIA AGRÍCOLA
Carro del Foment Sitgetà, projectat per Telesfor Monfort, executat per Joan Marsal i muntat per les senyoretes Pauleta Sabater, Maria Montaner i Anita Mirabent.


La indústria agrícola, carro del Foment Sitgetà, amb les senyoretes Sabater, Montaner i Mirabent
 (Foto: Scorzelli - Biblioteca Popular Santiago Rusiñol)

EL BATRE
Carro propietat del Centre Agrícola, projecte de Joaquim de Miró i execució del Sr. Picas, ocupat per les senyoretes Hortènsia Miró i Rosa Suñé, i dos nens.


El batre, carro projectat per Joaquim de Miró (Foto: Bergnes - Biblioteca Popular Santiago Rusiñol)

LA SÍNIA
Carro del Pavelló de Mar, projectat per Arcadi Mas i Fondevila i executat pel Sr. Rius, en el qual anaven les senyoretes Rita Batlle, Mercè Ferret i Júlia Mas.

EL PRAT
Carro del Casino Prado Suburense, projecte del Sr. Monfort i execució del Sr. Marsal, tripulat per les senyoretes Remei Forment, Júlia Soler, Josepa Rovira, Isabel Mirabent i Rita Milà, a més de diversos joves.

El tenor Francesc Viñas
En acabar la cavalcada, es lliuraren els guardons als millors arbres  fruiters que es conreaven en el terme de Sitges. El primer premi de 150 pessetes se'l va endur Salvador Robert, en Tirano, pel seu garroferar del fondo d'en Selva. La festa es va cloure amb un discurs de Viñas i el cant de l'Himne de l'Arbre Fruiter, amb lletra de Joan Maragall i música d'Enric Morera. La tornada de l'himne fa així:

Cantem plantant, plantem cantant,
que tot és vida.
Els bons plançons, amb uns bons cants
fan més florida

No gaire temps després s'edità un Àlbum - Record de la Festa en el qual es reproduïen força fotografies, a més dels discursos pronunciats i de l'Himne de l'Arbre Fruiter.

2 comentaris:

  1. Bon reportatge!
    Tens publicada, en algun lloc, la lletra completa de l'Himne de l'Arbre Fruiter?

    ResponElimina
  2. Aquí la tens Maria:

    HIMNE AL ARBRE FRUITER

    Cantem plantant, plantem cantant,
    que tot és vida.
    Els bons plançons, amb uns bons cants,
    fan més florida.

    En terra l ´hem clos.
    Au! Fes-ti ben gros.
    Arbre, cuita, cuita!
    Els cants són les flors,
    els fets són la fruita.
    Donem-li el bon jorn,
    dansem-li a l ´entorn:
    alça! Aire, aire!
    El seu bon retorn
    no pot triar gaire
    Ai, quina verdor!
    Ai, quina abundor!
    Mira! mira! mira!
    Tot éll és dolçor
    i el vent hi sospira.
    Com ell, bons germans,
    creixem forts i sans.
    Pluja, sol, davalla!
    Els xics se fan grans.
    Amunt, jovenalla!

    Cantem plantant, plantem cantant,
    que tot és vida .
    Els bons plançons, amb uns bons cants,
    fan més florida

    (Joan Maragall, 1905)

    ResponElimina