Puigdemont o dues cites enverinades

En qualsevol discurs solemne (des d'una presa de possessió a la presidència de la Generalitat fins a un pregó de Festa Major), les cites d'altri són un recurs legítim que l'orador ha de saber utilitzar amb mesura i precaució, Les cites no tan sols serveixen per a pautar el discurs i per a introduir-hi alguna reflexió o alguna broma. També denoten el tarannà del qui les ha triat.   

Com ja va demostrar en l'acte d'investidura, Carles Puigdemont té un sarró ple de cites i, a més, sap col·locar-les on millor convé. Ahir ho va tornar a demostrar. Primer va esmentar uns versos del poeta, dramaturg i novel·lista turc Nâzim Hikmet (Salònica, Grècia, 1901 - Moscou, URSS, 1963) que li van servir per simbolitzar el moment que viu Catalunya, però també per retre un homenatge de comiat al seu predecessor en el càrrec, Artur Mas, molt aficionat a utilitzar metàfores marineres. Els versos de Hikmet que Puigdemont va dedicar a Mas diuen que

"El més bonic del mar / és allò que no hem navegat"

Crec que la cita no va agradar gens a Mas. Si més no, quan la càmara l'enfocà, aquell somriure irònic que brillava instants abans se li havia gelat al rostre. Què li estava insinuant el grumet d'Amer al vell patró a punt d'abandonar el vaixell de la Generalitat? Per exemple: "A partir d'ara et miraràs el procés des de l'escullera i podràs somiar què hauria passat si tu haguessis continuat comandant el vaixell?". Tampoc no crec que Nâzim Hikmet -en cas que abans d'ahir sabés alguna cosa d'ell- sigui un personatge gaire proper, des del punt de vista "sentimental", a Artur Mas. Només cal llegir la seva biografia a wikipedia (millor la versió francesa, més extensa que la catalana, que és un resum d'aquella) per comprendre-ho de seguida. Les paraules inscrites al famós timó de Mas ("Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra") tenen poques similituds amb un marxista turc que va passar més d'una dècada a la presó, que va patir l'exili i que va acabar els seus dies com a ciutadà polonès.

Com a col·lofó, Puigdemont féu seva una cita de l'escriptor i periodista català Agustí Calvet, Gaziel (Sant Feliu de Guíxols, 1887 - Barcelona, 1964):

"Sóc fal·lible, però insubornable"

Tot el contrari que Mas, que sempre s'ha cregut infal·lible i, tanmateix, quan ha calgut, s'ha deixat subornar per les propostes que més li convenien -i així poder continuar navegant-, ja vinguessin del PSOE i del PP (fa temps, encara que no ho recordem) o o bé de les CUP (més recentment).

.’