A principis del 1918, Miquel Utrillo va rebre una carta de Jaume Brossa des de París on li deia el següent (1):
33, Rue de Petrograd – VIIIe.
París,
27 Janer 1918
Amic Utrillo:
Un amic meu, francès, soldat,
posseedor d’una col·lecció intel·ligenta e interessanta, té un quadro del
Greco. Us en envio una fotografia. Dimensions: 83 x 69.
No crec necessari ponderarvos
la bellesa i autenticitat. Es una maravella.
Vos saveu el boom que
hi ha en tot quant fa referencia a les obres d’art. He cregut que vos, pels
vostres coneixements i situació, sou el mes indicat per a interessaros en
l’adquisicio d’aquet Greco, i evitar que vagi a América.
El seu propietari l’ha de
vendre per mor de la guerra; altrament el guardaria per a ell, car es el millor
morceau de la seva col·lecció. En
vol 60.000 francs, moneda francesa.
Us estimaré molt que
em digueu si us interessa; el negoci es verge, la fotografia adjunta es la
primera que surt de casa del col·leccionista. L’amic soldat partira demá per
Lyon; no seria dificil posarvos en relacions. Pero estic completament a la
vostra disposició, inclus per a el transport del quadro.
Us saluda cordialmente vostre
Jaume Brossa
No sabem què se'n va fer de la foto que acompanyava la carta. També ignorem què li va contestar Utrillo (si és que ho va fer), però el quadre no va venir pas a Sitges, a la col·lecció de Charles Deering, que, malgrat no dir-ho Brossa, està clar que era la destinació final d'aquest Greco.
El 1918, a Sitges, hi havien cinc quadres del Greco, i tots es trobaven en un mateix carrer, el de Fonollar, situat al nucli antic. Dos estaven penjats al Cau Ferrat i eren propietat de Santiago Rusiñol: Magdalena penitent amb la creu i Les llàgrimes de Sant Pere. Com tothom sap els havia adquirit al començament del 1894, i el 4 novembre d'aquell mateix any foren passejats pels carrers de Sitges, coincidint amb la Tercera Festa Modernista.
Amb l'arribada de Deering a Sitges i l'inici de la construcció de Maricel, tres Grecos més vindrien a parar a Sitges. Segons Sebastià Sánchez Sauleda (2), el primer a arribar fou un Sant Pere i Sant Pau, adquirit a un particular a les acaballes del 1912 per 45.000 pts. Malgrat que Utrillo i Deering tingueren molta estima per aquesta tela (la protegiren fins i tot amb un vidre), avui dia l'obra és considerada una còpia del segle XVII.
El juny del 1915 Utrillo comprà dos quadres més del Greco. El primer, una Anunciació, li va vendre un antiquari de Madrid que prèviament l'havia aconseguit de l'església de Las Ventas de Peña Aguilera (Toledo). Junt amb el quadre, l'antiquari va incloure un lot d'objectes. El valor de tot plegat es fixà en 52.000 pts. L'altre Greco era un Sant Francesc d'Assís que fou adquirit per 10.000 pts i que actualment es considera una obra de taller o bé de Jorge Manuel, fill de l'artista.
Les llàgrimes de Sant Pere (Sitges - Museu Cau Ferrat) |
Amb l'arribada de Deering a Sitges i l'inici de la construcció de Maricel, tres Grecos més vindrien a parar a Sitges. Segons Sebastià Sánchez Sauleda (2), el primer a arribar fou un Sant Pere i Sant Pau, adquirit a un particular a les acaballes del 1912 per 45.000 pts. Malgrat que Utrillo i Deering tingueren molta estima per aquesta tela (la protegiren fins i tot amb un vidre), avui dia l'obra és considerada una còpia del segle XVII.
El juny del 1915 Utrillo comprà dos quadres més del Greco. El primer, una Anunciació, li va vendre un antiquari de Madrid que prèviament l'havia aconseguit de l'església de Las Ventas de Peña Aguilera (Toledo). Junt amb el quadre, l'antiquari va incloure un lot d'objectes. El valor de tot plegat es fixà en 52.000 pts. L'altre Greco era un Sant Francesc d'Assís que fou adquirit per 10.000 pts i que actualment es considera una obra de taller o bé de Jorge Manuel, fill de l'artista.
En marxar Deering de Sitges el 1921, els tres Grecos se n'anaren amb ell cap als Estats Units. El Sant Pere i Sant Pau, a la mort de Deering, passà a mans d'una de les seves filles, la qual -segons Sánchez Sauleda- la tingué en el seu poder almenys fins al 1972. L'Anunciació -l'única tela de les tres pintada pel propi Greco- fou cedida pel seu propietari a l'Arts Institute of Chicago el 1924. Allà romangué fins a la dècada del 1950, quan passà a mans de l'altra filla de Deering. Avui dia, però, aquesta obra es troba en parador desconegut. Finalment, el Sant Francesc d'Assís s'afegí a les col·leccions americanes de Deering, on ja hi havia altres peces del Greco, entre elles un Sant Martí i el pobre (que avui es conserva també a l'Arts Institute of Chicago), una Santa Verònica, adquirida a París el 1910, o l'Apòstol Santiago el Menor (3).
NOTES
Apòstol Santiago el Menor |
NOTES
'
(1) La carta pertany al Fons Utrillo de la Biblioteca Santiago Rusiñol. L'hem reproduïda tal com la va escriure Brossa.
Sobre Jaume Brossa Roger vegeu https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Brossa_i_Roger
(2) Vegeu SÁNCHEZ SAULEDA, Sebastià: "Nuevas consideraciones sobre la fortuna crítica de El Greco en Cataluña: la figura de Miguel Utrillo (1862-1934)", dins El Greco en su IV Centenario, Universidad de Castilla-La Mancha, 2016, p. 1341-1354.
(2) Vegeu SÁNCHEZ SAULEDA, Sebastià: "Nuevas consideraciones sobre la fortuna crítica de El Greco en Cataluña: la figura de Miguel Utrillo (1862-1934)", dins El Greco en su IV Centenario, Universidad de Castilla-La Mancha, 2016, p. 1341-1354.
(3) Curiosament aquest darrer quadre era conegut per Utrillo, que el va reproduir al seu llibre Domenikos Theotokopulos "El Greco", publicat el 1905 a Barcelona, indicant que pertanyia a Charles Deering.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada