100 ANYS DE MARICEL (1) - De capella fosca a menjador lluminós

(FOTO: Col·leció Hospital Sant Joan Baptista)

El 9 de juny de 1910, la capella de l’antic Hospital de Sant Joan Baptista (foto superior) tancava les seves portes, després d’haver-s’hi celebrat el dia abans l’última missa. Una setmana més tard, l’ajuntament de Sitges lliurava les claus de l’edifici a Miquel Utrillo Morlius, apoderat del súbdit nord-americà Charles Deering, el nou propietari de l’immoble. Com a representant de Deering, Utrillo havia signat davant el notari Felip Font Falp l’escriptura definitiva de compravenda de l’Hospital de Sant Joan.

Encara no havia passat un mes quan el 14 de juliol de 1910 el consistori sitgetà autoritzava Utrillo a modificar la façana de l’antic hospital que donava al baluard de Santa Caterina. Començava així el llarg procés de construcció de Maricel, que es prolongaria fins al 1918. El cos de Maricel de Mar –el que havia estat l’Hospital de Sant Joan i que actualment és el Museu Maricel– fou la part que Utrillo transformà en primer lloc. D’antuvi restaurà només la façana i convertí l’antic casalot en una vivenda senyorial a l’estil de les que ja existien a la vila; seria l’any 1914 quan l’indret adquiriria la seva fesomia actual, amb la construcció d’un segon pis i la col·locació de la figura del sant Miquel arcàngel provinent de Balaguer.

L’edifici de Maricel de Mar fou pensat, des del primer moment, com a residència de la família Deering, mentre que el cos de Maricel de Terra (amb el Saló d’Or i el Saló Blau) estava destinat exclusivament a allotjar les valuoses col·leccions del nord-americà. L’antiga església de Sant Joan, amb els seus arcs gòtics inclosos, fou transformada per Utrillo en un acollidor i lluminós menjador.

Tal i com es pot veure a la fotografia inferior, que podríem datar cap als anys 1911-1912, l’estança era presidida per una senzilla taula i nou cadires a joc. Les estovalles que cobreixen la taula reproduixen el conegut símbol de Maricel: un sol rogent damunt tres onades, que es repeteix també en la decoració que penja de les làmpades de ferro forjat. A mà esquerra, entre els arcs originals i que Utrillo tingué el bon gust de conservar, hi ha dos mobles que contenen diversos objectes de porcellana, ceràmica i cristall. Al fons, l’escala de cargol que encara avui es conserva, i on abans hi havia hagut l’altar de l’església, una llar de foc emmarcada per dues columnes.

(FOTO: Biblioteca Santiago Rusiñol - Fons Utrillo)

A les parets laterals hi havia penjats tres quadres, dos dels quals –almenys– eren de Ramon Casas, gran amic de Deering i gràcies al qual Utrillo esdevingué l’home de confiança del col·leccionista. Tot i que a la imatge costa de distingir, el quadre inferior situat a l’esquerra de la llar de foc és Pati del Vinyet, pintat per Casas el 1892 i que l’artista exposà a la Primera Exposició de Belles Arts de Sitges l’agost d’aquell mateix any.

La tela grossa de la dreta, molt més visible, és el Retrat de l’actriu Maria Tubau, que Casas realitzà la primavera de 1901, quan la coneguda actriu madrilenya vingué al Teatre Principal de Barcelona per posar en escena la comèdia “Pepita Tudó”. Casas retratà la Tubau vestida de maja, tal i com apareixia al tercer acte d’aquella obra costumista que tenia de protagonista l’amant de Manuel Godoy.