La tardor de 1904,
l’industrial sitgetà Antoni Cartró Escala –creador del Pavelló de Mar– presentà
un projecte de construcció de sis xalets a la Ribera, concretament al carrer de
Sant Salvador, l’antic barri dels boters sitgetans. Projectats per l’arquitecte
Josep Pujol Brull, els xalets havien d’edificar-se on hi havia els espaiosos
jardins de l’hisendat Salvador Vilanova Coll. Malgrat les bones perspectives
del projecte, publicat a El Eco de Sitges
el 10 desembre de 1904, finalment no s’arribà a realitzar.
Pocs anys després,
però, ressorgí la iniciativa, ara de la mà del promotor immobiliari Bernardo
Fernández Valdés. D’origen asturià, Fernández s’havia enriquit a Cuba negociant
amb teixits i estava casat amb Sofia Miret Maymí, de nissaga vilafranquina. El
1905 Fernández havia vingut a Sitges a estiuejar i uns mesos més tard havia
adquirit diversos immobles antics del passeig de Pi i Margall amb la intenció
d’enderrocar-los i fer-s’hi una luxosa casa, que encarregà a l’arquitecte Marcel·lí
Coquillat (situada a la cantonada amb el carrer Bonaire, la casa seria
enderrocada la dècada de 1970).
Mentrestant, entre
finals de 1907 i principis de 1908, Fernández comprà als hereus de Salvador
Vilanova els jardins abans esmentats amb la intenció de convertir-los en solars
edificables. El 3 de maig de 1908 El Eco
de Sitges informava que l’ajuntament li havia concedit el permís “para construir tres casas de planta baja y
un piso en los terrenos adquiridos en la calle San Salvadpr, así como un garaje
en la pròpia finca”. Curiosament, aquests tres xalets serien fets pel
contractista Antoni Cartró.
Un cop acabats,
Fernández sol·licità el permís municipal per edificar una segona fase de cinc
xalets més, que serien aixecats entre 1909 i 1911. Cada xalet costà al voltant
de 30.000 pessetes, amb mobles inclosos, i el seu propietari els batejà amb
noms com ara “Villa Jazmín”, “Villa Pinar” o “Villa Asturiana”. A la
fotografia, realitzada entre 1912 i 1915, es veuen perfectament alineades les cases
promogudes per Fernández i també el garatge d’estètica modernista, situat en
primer terme.
Des del començament els
xalets de la Ribera hostatjaren personatges de certa importància, que els
llogaven per temporades, tant a l’estiu com a l’hivern. En un dels primers que
es construiren, s’hi instal·là, la tardor de 1909, Albert Rusiñol, prohom de la
Lliga i germà del senyor del Cau Ferrat. Poc després, en un altre, hi passà
l’hivern la família de Josep Vilaplana, gerent de la important fàbrica de
dolços i galetes de L’Havana. Anys a venir, en aquells mateixos xalets també
sojornarien el president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba, i el tenor
Hipólito Lázaro, entre d’altres.
El 5 de maig de 1910,
l’ajuntament presidit per Pere Carbonell acordà canviar el nom del carrer de
Sant Salvador pel de Bernardo Fernández, en agraïment per la millora
urbanística que havia fet a la zona. Tanmateix, no va ser l’última que va
promoure aquell emprenedor asturià.
L’estiu de 1918
sol·licità permís per obrir una via de 20 metres d’amplada que enllacés la
façana marítima amb la carretera de Vilanova. La nova via fou inaugurada per la
Festa Major de 1920. Poc abans, el consistori encapçalat per Bonaventura Julià decidí batejar-la amb el nom d’avinguda Sofia, en honor de l’esposa de Fernández (i no
de l’ex reina d’Espanya, com sovint pensa molta gent).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada