Cada any, quan arriben aquestes dates, m'agradar repassar els llibres que he llegit durant els dotze mesos anteriors i preguntar-me quins són els que més m'han agradat, els que recomanaria, els que tornaré a llegir un dia. L'any passat ja tenia intenció de publicar una llista semblant, però el temps se'm va llançar al damunt. Enguany, us confessarè quins són els 10 llibres que m'hauria sabut greu no llegir aquest 2015 que s'acaba.
FICCIÓ
Un thriller amb tocs de terror psicològic, de l'autor de Vestido de novia (un altre llibre magnífic que recomano). Irène enceta la sèrie protagonitzada pel comandant Camille Verhoeven, que continua amb Alex (apareguda també enguany), el qual s'haurà d'enfrontar a un assassí en sèrie els crims del qual són calcats als descrits en algunes novel·les negres clàssiques. Ritme trepidant, bona descripció de personatges i un final sorprenent que tomba qualsevol hipòtesi que s'hagi pogut fer el lector.
2) RECOMANAT PELS MILLORS FABRICANTS, de Lluís Balsells (Curbet Edicions, 2015)
Com afirma Flavia Company, es tracta d'un gran llibre: "aconsegueix que cada relat o microrelat tingui força per ell mateix i en el conjunt". Balsells demostra la seva extraordinària imaginació en aquest recull on els personatges són homes i dones anònims que reflexionen, es sorprenen, es qüestionen, riuen i ploren, juguen i es desesperen. Alguns dels microrelats són autèntics tour de force on l'autor demostra com s'han d'escriure aquestes petites peces literàries.
Publicada als EUA el 1978, aquesta novel·la és el retrat de l'evolució dels EUA durant la primera meitat del segle XX, a través de les cartes que Bess Steed escriu als seus familiars i amics a partir del 1900. Mitjançant aquestes cartes -algunes breus i altres llarguíssimes- coneixem l'esperit indomable d'aquesta dona que té un alt concepte de si mateixa i que, com qui no vol la cosa, intenta manipular el seu entorn immediat sempre que pot.
4) UNA CARA CONEGUDA, d'Alfred Hayes (Edics. 62, 2015)
Ambientada al Hollywood dels anys 50s, és una novel·la breu que narra la relació entre un guionista i una jove aspirant a actriu. Hayes ens parla de la fragilitat humana, de les persones incapaces d'ajudar-se a si mateixes, del fracàs de les relacions i l'abocament a la solitud. I ho fa amb una prosa concisa i continguda que, no obstant, deixa endevinar al lector tot allò que no arriba a dir.
Una nova entrega del peculiar detectiu sense nom que Mendoza creà el 1979 a El misterio de la cripta embrujada. Com en aquell i en tots els que l'han seguit, la ironia és marca de la casa, més afuada amb els pas dels anys. Ambientada a cavall dels anys 80s i la segona dècada del segle XX, el protagonista narra un cas irresolt durant trenta anys, alhora que fa una descripció dels canvis que ha sofert Barcelona al llarg d'aquest període. Impagable el personatge de la senyoreta Westinghouse, el guàrdia civil transvestit.
NO FICCIÓ
1) SIN BLANCA EN PARÍS Y LONDRES, de George Orwell (Debate, 2015)
Un Orwell anterior a Homenatge a Catalunya i a 1984. En el llibre, l'encara quasi desconegut autor narra les seves peripècies pel París i el Londres dels baixos fons, on es reuneixen els desarrelats de les grans zones urbanes. Amb ironia i flegma anglesa, descriu personatges i ambients que va conèixer de primera mà a principis dels anys trenta i que, ben segur, influiren en el seu desenvolupament vital posterior.
Biografia d'un dels principals marxants d'art xinés -potser el més destacable- a París i Nova York entre els anys 10s i 40s del segle passat, En ella Lenain ens explica amb pèls i senyals l'ascens i l'ambició de C.T. Loo (1880-1957) que, nascut a la vorera del Iang-Tsè, acabarà convertint-se en un dels grans proveïdors d'art xinès dels Rockefeller, Vanderbilt, Freer i altres fortunes nord-americanes. Molt recomanable per als que els agraden les biografies exòtiques i el col·leccionisme d'art en general.
LA BARCELONA D'ENTREGUERRES, 1914-1936, de Daniel Venteo (Efadós, 2014)
Recull selectiu de 200 imatges que enregristraren els fotogràfs italocatalans Alexandre i Camile Merletti durant el període d'entreguerres. Pel llibre desfilen personatges històrics (Macià, Companys, Primo de Rivera, els reis Alfons XIII d'Espanya i Víctor Manuel III d'Itàlia) i també d'altres anònims. Dividit en dues parts, una dedicada a la vida social i l'altra a la vida política, aquest és un llibre que fa goig mirar per entendre la transformació de Barcelona a nivell urbà, social i cultural.
Com resa el subtítol, ens trobem davant una crònica política i sentimental de la lluita per la llibertat. L'estiu a què es refereix Vila és del 2014, marcat pel procés que va portar al 9N. Més enllà d'això, però, l'autor ens parla d'esdeveniments anteriors de la vida política catalana -i, de retruc, espanyola, fins a bastir un totum revolutum que ens obliga a pensar si us plau per força. Vila es desmarca quasi sempre del discurs oficial i oficialista i ens aporta una nova visió, sempre amb l'estil inconfusible que el caracteritza: irreverència, sornegueria i aquell punt de mala llet que tant li agradava a Víctor Alba.
CENT ANYS DE TEATRE A SITGES, de Francesc Parra i Mestres (Grup d'Estudis Sitgetans, 2015)
Llibre escrit -ben escrit- amb mètode, claredat i profusió de detalls, com correspon a un bibliotecari que ho és per dedicació i per afició. Parra ens ofereix, a partir de moltes fonts disperses que fins ara ningú no s'havia atrevit a aplegar, un complet panorama de la història del teatre sitgetà entre 1839 i 1936. Un segle d'activitat teatral pel qual desfilen companyies, autors i músics, alguns d'ells fins ara poc coneguts per haver caigut en els calaixos de l'oblit. Com diu Andreu Bosch a l'inici del pròleg, "si el teatre és, per essència, efímer, estem davant d'un llibre que no en serà gens, d'efímer".
